Doncs sí, aquesta vegada l'aforisme del turista americà que visita Europa s'ha acomplert.
Érem a Montserrat perquè era dimarts o ha estat a l'inrevés? Bé, en qualsevol cas, una mica avergonyits per la mandra de la passada setmana que va fer-nos canviar d'objectiu, avui hem decidit deixar el cotxe a Collbato i muntar una "expedició" a La Plantació.
Hem escollit la via Infinity de la Roca dels Col·leccionistes. Una via que hem fet assequible a les nostres possibilitats.
Segons el meu company Miquel i en Manel, ja l'haviem feta fa uns anys. Jo ho dubto perquè no recordo res en absolut d'els quatre llargs de la via, tampoc del rapel.
Mare meva, que fotut estic si resulta que tenen raó, m'ho hauré de fer mirar.
Com sempre hem fet dues cordades, en Manel Guasch i jo, i en Miquel i en Jordi.
Bonica via amb una roca força bona, tirant a molt bona pel que és la roca que es dóna a La Plantació. Ah, i ben protegida!
Suposo que el grau de la ressenya que portavem, la d'Escalatroncs, és correcte. Tot i així, el primer llarg ja m'ha costat una mica. El segon, V+, Déu n'hi do els primers passos. Després de provar-ho he tirat de presa metàl·lica i, amb el cul ben apretadet he fet els primers metres fins que ja s'humanitza. Del tercer, cap problema. La ressenya marca 6a, cosa que està per sobre de les nostres possibilitats. Per tant, petita apalancada i bonica sortida en lliure. El quart llarg, canal terrosa de tràmit.
Malgrat les petites ajudes que hem hagut de menester, els quilos Michelineros que porto de més es noten, hem tret un bon regust d'aquesta via. Via a recordar per repetir-la en dies lletjots d'estiu quan el sol no es deixa veure.
Apa, siau!
Joan
mirando camara...
pose de foto
No hay comentarios:
Publicar un comentario