En Montserrat, a escalar LA CADIRETA.
Aquest dimarts teniem previst anar a la via Excelsior de la cara oest de de
Sant Jeroni. Tot esmorzant a Collbató vam canviar d'idea. Ens feia mandra pujar
al coll del Migdia per la costeruda canal de la Llum. Per tant, vam cercar un
objectiu més proper, en aquest cas la Cadireta d'Agulles per la via Guillem
& Cia. No l'haviem fet ni duiem la ressenya, però com diuen que a l'escalada
hi ha d'haver un cert component d'aventura, decidírem arriscar-nos-hi.
Quan les coses no comencen bè, acostument acabar pitjor, llei de
Murphy.
Apart d'equivocar-nos al segon llarg, llarg mig en lliure i mig en
artificial que vam haver de desfer, la via no ens va agradar gens. Tot i estar
totalment equipada amb parabolts, encara no sé com peró vaig trobar-me muntant
una reunió en dos burins amb les xapes deteriorades. Poca broma, quan vaig
començar a escalar els burins em semblaven peces d'una gran seguretat. Més tard,
amb l'aparició dels espits, la confiança en els burins va caure en picat. Avui
en dia, amb la proliferació dels parabolt, m'esgarrifo quan he de protegir una
pas amb un burí.
El cas és que la via és un seguit de balmes i desploms que es passen en
artificial, amb pocs troços en lliure i que ens va deixar un mal regust. Via per
a coleccionistes que en la meva opinió no té cap interés, mes enllà de fer
gimnàstica amb estreps en els diversos desploms.
Tinc ben clar que no hi tornaré.
LOS CAMPEONES NO SE PIERDEN UNA...
No hay comentarios:
Publicar un comentario