És dijous i com cada setmana fem cap a Montserrat amb els companys Miquel, Jordi i Joan.
Aquesta vegada hem deixat els estris per enfilar-nos. No carreguem cordes, cintes, i demés ferralla. Res de material.
El cas és que en Joan ha sofert una petita intervenció i encara té tendres els punts que li han posat, per tant no pot escalar i decidim fer una excursioneta.
Després d’esmorzar, deixem el cotxe a l’aparcament de Can Jorba. Hem pensat pujar al Montgròs i fer un cop d’ull a unes vies de caire esportiu que hi ha a la cara sud d’aquesta cota. Serà una bona pencada, penso jo, ja que el desnivell és considerable. No vaig errat.
Tot seguint el camí de La Palomera arribem esbufegant a prop de Coll Mosset. D’allí estant és veu be la cara sud del Montgròs, on volem anar. També veiem el desnivell que encara tenim per davant.
Finalment, trobem les vies que cercàvem. Semblen força assequibles per a les nostres possibilitats, així que ho deixem pendent a la carpeta de properes escalades.
Aconsseguit el nostre primer objectiu, decidim continuar fins dalt del Montgròs.
En Joan, suggereix pujar per una canal inclinada a l’esquerra de les vies i, segons ell, ens durà en un tres i no res, practicament dalt del cim. Quina encigalada! No és el primer cop que ens enreda però no n’aprenem mai i caiem en el parany de quatre potes. Diu que ell hi havia pujat una altra vegada fa força anys i no la recorda difícil. Doncs difícil difícil... no ho és, però és ben relliscosa i estreta i, si rellisques, pots deixar-hi les dents estampades a la paret.
Finalment, entre renecs i maleint la seva condemnada idea arribem dalt del Montgròs. Fem les fotos habituals des d’aquest privilegiat mirador i decidim baixar, això sí, aquesta vegada pel camí, fins a Can Jorba.
Per fi hi aribem ben cansats, després de sis hores de fer el beneit muntanya amunt i muntanya avall.
Les cerveses ens esperen a Collbató som-hi!
No hay comentarios:
Publicar un comentario